ALEX HUBER A ORDINO

YABADABADOOOO!!!!!!!!

El dia 11 de desembre se celebra el dia internacional de les muntanyes.
Per aquest motiu, la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient i el Comú d’Ordino, ha organitzat una conferència de l’escalador ALEX HUBER, en la que projectarà la seva última pel·lícula La Quinta Dimensió, seguida d’un col·loqui.
La projecció tindrà lloc el dilluns 14 de desembre a les 22h a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino.

Aquesta projecció és una prèvia del Cicle de cinema de muntanya d’Ordino que se celebrarà els mesos de febrer i març de 2010.

Jo hi seré. Per poc que pugui.

EL TOMB DEL TOMASET PER LA SABINA

Continuo fent boca per aquest hivern que ja casi tenim aquí. Personalment disfruto molt més la muntanya amb esquís que caminant. Primera les baixades són una mica més ràpides i divertides i després els meus pobres genolls es queixen menys.

Treguent la pols de l'armari també he trobat aquestes fotos que encara són més velles que les del Cadí. Una volta clàssica i molt transitada que tenim per aquí al final de la Vall d'Ordino. Com fa la major part de la gent, sortint des del pàrquing de Sorteny, entrem a França pel port de Siguer i tornem pel de Banyell. Amb el Jordi. El 18 de març passat. La vam suar. Jo una mica més que ell.

Amb condicions bones, com va ser el nostre cas, és una excursió 6 estrelles. Paisatges i passatges. Dos canvis de pells i, si no em falla la memòria, uns 1200 metres de desnivell, 200 o 300 més pel Pic del Forn, no obligatoris però aconsellats. Més distancia que desnivell, amb bones esquiades. Llargues i suaus. Les fotos ho descriuran millor que jo. A la primavera, ganivetes o crampons. Nosaltres hi vam posar, sense estressar-nos massa, 4 horetes llargues. N'hi ha que ho fan amb bastant menys i com sempre en aquests casos ni ha que ho fan amb més. És una volta per disfrutar molt.

Per cert, se m'oblidava, el Julià ens va obsequiar amb la seva companyía de bon matí fins al port de Siguer.

Au, a veure si aprofito aquest rebrot de literatura casolana per piular alguna altra cosa. Igual algo de bici. Amb b alta.

LA CANAL DELS TRONCS A LA SERRA DEL CADÍ

La canal més fina del mig.

No, no us assusteu, aixó no és ni ahir ni abans d'ahir , aquesta és la darrera activitat que vaig efectuar la temporada passada i la tenia per aquí pendent de publicació. L'estiu ha estat especialment i alpinísticament sedentari amb l'arribada de la Joana. Poc temps per piular. D'activitat ja n'em fet, ja, però d'un altre tipus.


L'aproximació a peu de via. El primer resalt i l'últim.

Total, que la primavera passada vaig despedir la gran temporada de neu que vam tenir, amb aquesta bella ascenció al cadí, des d'Estana i Prat de Cadí. Poca expereriencia la que tinc jo amb crampons als peus i l'assesorament dels grans Igor i Latox em va anar de pel·lícula. Llàstima de les temperatures un pèl massa altes d'un 6 de maig amb les consequents dutxes que aixó implicava, especialment la del primer resalt.


Vistes de dalt. Els companys.

Una jornada ben completa i agraïda que vam poder semi-compartir amb la coincidencia d'en Edu i Co. a la canal veina, que ells van baixar esquiant previ ascens.

L'Edu i CO. a punt d'atac.

Apa, ja està, és que avui m'ha gafat la melancolia i els remordiments de tenir el blog abandonat i m'ha donat per aquí. Al mateix temps començo a fer boca per aquest hivern que pica a la porta. A veure que ens reserva!

EL DIEDRE BLANQUETA A LA PALA ALTA

Ahir, després de la Festa, vam voler aprofitar el dia i vam repetir aquesta clàssica de la zona i al mateix temps embutxacar-nos una de les cent del Soldevila. La via (140 metres V+, Ae/V) , tot i fàcil, te uns passos molt bonics i estètics al dos últims llargs de verdader diedre. La panoràmica és digna de la via i en tot cas, és perfecta per començar a escalar.

L1. L2.

De les que t'engantxen a l'esport. Fins i tot, apta per dos equipadors de ferrata que s'inventen feines i que no tenen tant temps per entrenar-se. Via facileta i ràpida, nosaltres vam posar dos hores cotxe-cotxe. Un joc mitjanet d'amics, deu o dotze cintes i reunions. Roca molt bona en tota la via, en algun punt una mica pulida. Molt recomanable.

Última erre.

LA FESTA DEL PACA A LA PARET DE L'EXTREM

Un any i deu dies després d'escalar la Pensionistes, amb en Latox tornem a aquest sector del MontRoig que s'està mostrant definitivament excel·lent per els dies freds d'hivern. A les set del matí, a la Seu d'Urgell, el termòmetre marcava -7º C, i tot i les crues i "fredotes" temperatures anunciades per en "Molt bona niiiiiit", no passem fred. Ben abrigats, això sí.

Des de l'aproximació. Primer llarg. Tercer llarg.

Escalem aquesta via ( 160 metres, 6b+/Ae, 6a obl.) que té molta semblança amb la seva veïna. La Pensionistes. Potser un pèl més trencada la fissura del primer llarg.

Semblaria ser que ha desaparegut algun pont de roca i fins i tot algun pitó posats durant l'obertura de la via. Sobretot al segon llarg. Així que NYAPUSGUAPUS al sortir de la primera erre. 6a expo. La resta de la via és d'anar fent. El primer llarg, de fissura-xemeneia, una mica trencat dins la ximeneia. Bon ambient al tercer llarg. Molts voltors.

Primer llarg. Ambient al tercer llarg.

Nosaltres portàvem quatre claus variats però no els vam fer servir. No vam posar tampoc, cap dels tascons que dúiem, i del joc d'amics complet, tampoc vam fer servir ni el 3 ni el 4. 18 o 20 cintes exprés, bagues sabineres (sobretot per l'interior de la fissura-xemeneia). Bona via. Aconsellable. Fàcil de combinar amb alguna altra de la mateixa paret o de la veïna Pala Alta.

Des del cim. La ressenya.

La vista des del cim, és brutal. Àger, Cap del Ras, Font freda, El Doll, Bagasses, Peladet, Pirineu...

Us adjunto una foto de la ressenya original que trobem al bar de Sant Llorenç, on per cert, com no, hi fan un bikini calent amb llesca de PA DE PAGÈS que hi canten els àngels. Una barreja de pa amb tomata, mantega, formatge fos i pernil, que reanimen l'esperit de qualsevol escalador o escaladora esgotat d'agafar tot tipus de cantells, regletes, bidits i romos.

Tornant a la ressenya, sembla ser que hi ha gent que encara no coneixen els llibres de piades i es permeten l'alegria d'escriure apreciacions personals sobre les ressenyes originals. Llàstima.

ESPERÓ BADALONA AL CAP DEL RAS

Sortim d'Andorra a les 6 del matí amb la intenció d'escalar la Reina Puig a les Bagasses, però un boira espesa, freda i humida ens fa canviar d'opinió. Enfilem cap a Àger sempre dins la mateixa boira, espesa, freda i humida. A Àger parem al bar a copiar la ressenya. 260m 6b (V obl). Moltes cintes, reunions i pedals.

Diferents panoràmiques del dia.

I aquí, voldria fer un incís culinari d'altes prestacions. Ja n'havia parlat anteriorment en el post de la Redrum: ESPECTACULAR l'entrepà de TONYINA+ANXOVES+OLIVES amb pa calent que serveixen en aquest bar que trobem al costat de la carretera principal (crec que n'hi ha un altre a l'interior del poble, però el desconec). Simplement espectacular.

El company durant diferents moments del dia.

Continuem. Fins que no som pràcticament a l'alçada de la cruïlla de Montrebei no veiem el cel. Un cel que , poc a poc, es va tapant. Passem el dia en un entrepà de núvols força curiós. La temperatura queda baixa i els dits ho noten sobretot, en el meu cas, el del sexe de la mà dreta. La via es molt guapa, un pèl massa equipada potser, però també va bé a vegades escalar vies que tinguin força xapes. Sobretot quan la inactivitat és la protagonista de l'any. La part que més em fa suar és el p..o sostre del quart llarg. Principalment perquè els pedals s'han quedat al cotxe i amb una baga sabinera no és el mateix. Al final em penjo d'un alien dels que intento portar sempre en vies desconegudes "porsiaca" que, col·loco sortint del sostre i apa.

El nostre Pirineu. La ressenya a onaclimb.com.

La via, en general, és bona tot i algun tram trencat. Una clàssica de la zona. L'altra versió dels fets, ben aviat aquí.

CANGURO

La Gemma se n'ha anat a fer una rando i jo m'he quedat a guardar aquesta preciositat que s'ho mereix tot. De moment.

Crec que se n'han anat cap a l'Estanyó o El Forn, no n'estic segur. Ja ho diran. Necessito anar a escalar aviat. Us penjo aquesta foto del 26 d'Octubre que va fer-li la seva mare i que m'agrada molt.

Últim cap de setmana abans de començar la temporada. Tenim molta neu i en molt bones condicions.